DOL PER LA ROCIO
Quan una persona estimada mor ens sentim tan tristos, com si una
part de nosaltres mateixos també hagués mort.
És molt bo deixar sortir la tristesa, cada un a la seva manera, plorant, parlant, recollint-se en silenci… Ens poden ajudar les converses amb amics, familiars, professors … No ens ajuda tapar el dolor, ni fer-nos els valents. Cal que deixem sortir la tristesa, perquè amb el temps pugui tornar a entrar alegria al nostre cor, cal conservar els records bonics. Resum tret : http://www.scmfic.org/publicacions/altres/Fulls%20pacients/_files/pdfs/26_el%20dol.pdf
Rocio, el teu record encara es present entre els nostres cors, vas deixar una petjada tant mercada en els nostres records que el temps no ho esborrarà mai.
Acceptem la mort i que no hi ets entre nosaltres, però el teu record sí que el conservem viu dins de la nostra memòria. Un petó.
20-11-2009
El teu record
Voldria recordar la dolçor i l’alegria de la teva vida.
Des que la mort t’ha cridat, Rocio, sentí el meu cor es glaçava de pena i els meus pensaments caminaven enrere per escoltar el teu record que deia:
Rocio, campaneta rosada, campaneta dringadera, d’alegria i de sospirs. Cercadora de somnis. i riallera. A tot moment la teva companyia era sons de purpurina, llampants de colors, sons de tendresa a tot hora del dia.
Bonica Rocio eres una campaneta de cristall, fràgil i forta. Trobem a faltar el batec ensucrat del teu cor. Llaminer d’amistats, d’efecte i amor. Ara sentim enyor de la teva calidesa
Ai! campaneta voladora, viatgera d’il·lusions. Avui els teus sons ja tenen ales, volen en silenci a un nou món, on el temps s’ha t’atura’t per bressolar-te amb tendresa el teu repòs.
Campaneta amorosa i estimada, has marxat silenciosament i els nostres sentiments, ofegats per llàgrimes solitàries procuren no oblidar-te. Volen que el teu comiat recordi allò que varem veure de tu. M’agradaria tornar-te a sentir-te riure…
Però els nostres pensaments, plens de tristor, procuren imaginar-te en aquests instants entre nosaltres amb un somrís dient-nos adéu. Al mateix instant imaginem com els núvols de cotó ensucrat omplen el cel, endolcint el teu camí m’entres et desitgem un bon viatge i et diem adéu. Rocio,
26-12-07
Quan ens van dir la “noticia” ens vam quedar molt sorpresos, pero no es pot fer res, pero sempre estara amb nosaltres.
Era una bona noia. molt jove. sentim molt la seva perdida.
weno la mort de la Rocio ma afectat molt,
quan mo van dir no m’ho podia creura perque
era una noia mol jove i estimada per tothom
vull dir una última cosa!!!
donar-li molts anims a la seva familia i ho sento!! 🙁
uOla a tots!
Dons aqui estem la sara i jo, per fer un record de la rocio!
Era una nena que no tenia moltes amigues, pro les que tenien
l’estimavem tal i com era ni mes ni menys.
Una nena que tenia molta vida encora per poder viure.
El recod de d’ella sempre estara amb nusaltes.
Aqui ens quedem amb tots els record bons que em pasat am eya.
SEMPRE ET RECORDAREM!!!
PatRi & sARa
aqui per tot!!
petons!!
No teniem gaire confiança amb ella, pero la coneixiem i era bona nena i bona companya.
ho sentim moltissim les tres.. estem tristes i la trobem a faltar.
ho sentim molt per la familia, esperem que es recuperin.
No tothom a la nostra clase va saber expressar el que sentía per la mort de la rocio (on m’inclueixo) pero estic segura de que tots ens vam sentir igual de malament en saber la notícia. Jo, personalment, en assabentarme vaig riure perque creia que m’estaven gastant una broma, crec que a la nostra clase encara no s’ho a cregut ningú. Crec que ens imaginem que es un d’aquells dies en que la rocio faltava a clase, perque, simplement, es mes facil que acceptar-ho.
Com a mínim ens consola saber que tots vam acabar les clases amb un abraç o com a mínim unes bones paraules cap a ella…
Era una noia molt jove i bonika jo no la conexia molt pero suficient per saber que ella no es merexia lo que la naturaleza li va donar.:( pero no som ningú un dia vivim i laltre morim sense ser igual o diferents cadascú mor amb una mor dolça, dolorosa, tranquil·la etc.
pero espero que alla dal o on estigui si hi ha un mon despres d aquest espero k tu estiguis passant de P.M eres la millor un petó :):):):):):)
sos la rocio de la classe de 2.C i u sentu molt no mu crec ”sempre on estes te tindre en el cor”T’estimuUuU!!!
Ola voliem comentar que ahir va sder mmolt trist lo de la rocio pobre mare yo stava a punt de xplotar xo bueno….
Nomes volia dir que la mare de la rocio va dir una cosa molt encerata que no ens olvidem que els nostres pares ens estiman molt i ella sentia molta amor i estimacio x la Rocio …
Men recordo quan ella anaba am mi al cole al CEIP Ignasi Iglesias que ala hora de mejador sempre jugavan ella em pikava xk yo erta un pesat (no e canviat xD)
Bueno Mare de la rocio 🙁 En guille i yo et desitjem lo millor que moltespersonas pensen en la rocio i estem al teu costat no fisic x x el cor ^^ adewww!!!
Hola Rocio lo siento eras una amiga muy vuena .ADEUUUUU
u sento molt per la mort de la Rocio. era una nena molt riallera. no la coneixia molt be , pero realtment estic molt trist.
espero que estigeu millor per lo que a passat dew eul.lalia. bua.
hola…wenu vui dir k n coneixia akesta noia…pero k sento molt la seva mort,segurament no es mereixia aixó…pro tambe o sentu per la seva mara ya k a perdut o k mes s’estima en aket mon…esperu k la mara d’akesta noia pugui seguir endavant i k encara k tingui akesta pena segueixi tenint aket sonriura tan bonic k te tutom…
poema per la rocio:
Quan era patit et veia per el pati,
eres molt bona amiga,
cada dia al de matí,
tenies bona companya,
cuan ya anaba a segon,
eres unes de les amigues del meu germa,
per sort jo de tots estic al costat,
per tu al temps s’ha acabat
cuan anba a tercer,
emb vas animar,
i emb vas fer saver,
que al teu costat puc estar,
quan vaig arribar a quart,
ja eres una de les meves millos amigues,
y ja n’ estic fart
de sentir aquest dolor,
que encara emb perdura,
cuan anaba a cinquè,
vas vindre a la meva casa,
ens lo vam passar molt ve,
y vaig descobrir,
que amb tu,
de amigues no emb faltan,
a sise,
et vas portar molt be,
almenys amb mi,
per que vas desapareixer del meu camí,
ara que ja vaig a primer,
i emb van comentar aixó,
jo emb pregunto sense por,
perque vaig desaprofitar aquest temps,
per estar amb tu, ROCÍO.
us he escrit un poema a tu y la rocio…. espero que os agradi a les dos….
per que no tinc gaire traça per fer-los…..
la mort de la rocio m’ha afectat a tot al cor amb molt de dolor….
cada dia la recordo. dew…..
Rocio nos dejaste el dia de san estevan muy sorprendidos no esperabamos jamas que tu nos dejaras tan pronto te encontramos mucho a faltar,cada vez que voy a tu casa
SOLO ERA UNA NIÑA
aquella niña tan sonriente que me daba un beso
ya no esta
y sobre todo ver a tus padres tan destrozados
Rocio dales fuerza para poder seguir adelante
con esa pena tan grande que tienen
pideselo a Dios de mi parte
poque tu con el estas. TE QUIERO LOLI
en nombre de los papas de rocio i de su familia agradecemos muxo todo el consuelo que nos estais dando todos sus amigos i compañeros del colegio:director, profesores, monitores,etc….
y agredecemos el cariño que estais demostrando i como creientes que somos sabes que ella sera muy feliz viendo con el cariño que esta siendo recordada sin olvidarnos tambien del colectivo de feriantes de catalunya que tampoco la olvidan i tambien la exan muxo de menos
un beso para todos un abrazo muy fuerte un beso para la estrella de mi mama
:)TE QUEREMOS ROCIO:)
:)NUNKA TE OLVIDAREMOS:)